RubiPlanet

divendres, 03/07/2009

La petjada de Rubí

Una festa major històrica

La crisis havia fet retallar el pressupost de la festa major i els concerts no tenien el mateix ressò mediàtic que anys enrere... tot feia preveure una festa major gens lluïda, però no ha estat així. Al contrari, aquesta festa major ha donat rècords de participació. Enguany s'havien organitzat més de 170 activitats i la festa comptava amb un pressupost de 220.000 € enfront dels 285.000 € de 2008.

Ara fa 30 anys, a la Festa Major de 1979, es feia la primera festa democràtica de la ciutat i Ràdio Rubí feia la primera emissió de la seva història. Per commemorar aquest esdeveniment Jordi Margarit va ser el pregoner d'aquesta festa.
L'activitat amb més participació va ser el concert de Chambao amb 30.000 persones que van poder seguir l’espectacle en directe. Van ser molts els que no van poder aparcar a la ciutat, provinents d'altres ciutats, ja que La Llana, el Centre i Cova Solera estaven col·lapsats. La Carrau, divendres, i molt menys coneguts també van aplegar 12.000 persones. Finalment, diumenge, el dia que no hi havia cap concert programat pero si dues orquestres, van reunir a 14.000 persones. En total, 60.000 persones van passar per l'Escardívol segons informa l'Ajuntament, tot i que segurament molts van repetir en més d'un dia.

Un altre dels plats forts va ser en Mag Lari -de pagament, i omplint amb 1250 persones-, el pregó d'en Jordi Margarit -els carrers adjacents a l'Ajuntament estaven plens- i l'actuació de l'Esbart en memòria de Pere Burés. El Piromusical també va comptar amb un gran èxit de participació. A més, el concert de Kalima també va ser un gran encert, un interessant contrapunt al massiu concert de Chambao.


Uns dies abans, La petjada us preguntava quines eren les activitats a les que pensàveu participar. Un 42% dels votants (d'un total de 26) deien que anirien al mercat medieval de l'illa de vianants. Un 34% (9) als concerts de l'Escardívol, els mateixos que preveien assistir al Piromusical, i també un 34% deien que no pensaven anar a cap activitat. Un 26% dels votants preveien anar a la fira d'atraccions i al mercat hippie, i també 7 persones (26%) a la baixada d'andròmines, mentres que un 23% (6 persones) preveien anar al ball de gitanes. D'altra banda, un 11% dels votants tenien intenció d'anar a tot el que poguessin, mentre que només un 7% tenien pensat anar al cinema a la fresca, un 3% a l'aniversari de Ràdio Rubí, un 3% a les activitats esportives i un altre 3% als concerts d'el Sant Patrick's. Les activitats amb menys tirada entre els votants van ser el Mag Lari i les activitats infantils, amb cap vot. Òbviament aquesta enquesta no té gaire validesa, ja que a totes les activitats hi ha participat la gent i amb 26 persones no es poden extrapolar resultats. Només es pretenia captar una idea general de les activitats amb més èxit.

Publicat per Sóc rubinenc! (noreply@blogger.com) quan era 03/07/2009 a les 23:15

Des de Maragu

L’elixir de llarga vida (i explicació)

Aquesta havia de ser la sisena i última part de L’elixir de llarga vida, però no ho és. Tot i que la història en sí, la del protagonista-narrador, ja hagués arribat a la seva fi, quedaven alguns detalls per tancar. Un d’aquests detalls era la semblança entre els noms de dos servents de Déu: el [...]

Publicat per Lluís Martí (intratable) quan era 03/07/2009 a les 22:43

Fragments interiors. Bloc de notes i imatges de Carme García Lores, alcaldessa de Rubí

Rubí va celebrà el Dia Internacional de l’Orgull gai, lesbià i transsexual

L’Ajuntament de Rubí s’ha adherit a la celebració del Dia de l’Orgull gai, lesbià i transsexual, tal i com es va aprovar al ple de l’Ajuntament del mes passat, i com ja ha fet en altres edicions d’aquesta commemoració que se celebra el 28 de juny. El manifest d’aquest any, redactat per vint-i-sis associacions de tot Catalunya, té com a principal objectiu treballar amb el professorat i l’alumnat amb la implicació de les institucions públiques per a que es formi adequadament al professorat en el reconeixement de la diversitat sexual.

A més, l’associació Acord, entitat responsable del servei de diversitat sexual que ofereix la regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Rubí, va posar a l’abast de la ciutadania una parada de caire informatiu a la Rambla del Ferrocarril el dia commemoratiu d’aquest esdeveniment, coincidint amb la Festa Major.

Un servei que ofereix l’Ajuntament per la diversitat sexual

Aquest servei de diversitat sexual s’adreça a dones lesbianes i és un servei gratuït i confidencial que ofereix l’Ajuntament de Rubí per a totes les dones majors d’edat del municipi, cada primer i tercer dijous de mes, de 16 a 19 h el primer i de 10 a 12 h el tercer.

El servei funciona des d’octubre de 2004, mitjançant un conveni amb l’associació Acord (Associació d’Assessorament, Councelling, Orientació i Recursos per a Dones lesbianes, bisexuals, transsexuals i persones que es qüestionen la seva orientació sexual), que realitza un procés d’acompanyament i assessorament durant el procés de revelació a l’entorn més proper.

A més, al llarg de tot el any, l’Ajuntament, en col·laboració amb Acord, organitza diferents activitats relacionades amb la diversitat sexual per tal de posar a l’abast de la ciutadania elements de coneixement de la problemàtica, com ara el passi del documental “Homo baby boom” sobre l’experiència de sis famílies monoparentals, una exposició a la Botiga de Rubí sobre l’homofòbia i una guia d’activitats i serveis educatius que es fa anualment per informar i treballar amb l’alumnat dels IES temàtiques relacionades amb la diversitat sexual.

També hi ha diverses activitats dirigides als centres educatius, com :

. “M’ho va dir la lluna” que treballa de manera didàctica pels alumnes de P-5 què significa tenir una família formada per dues mares o dos pares;
. “L’heterosexualitat és una forma més de viure la sexualitat” per donar difusió i normalitzar altres formes d’orientació sexual i afectiva més enllà de l’heterosexualitat

I les adreçades a les Associacions de Mares i Pares (AMPAS) com:

. El “Concurs de còmics del 17 de maig” per promoure actituds i comportaments que respectin les diferents opcions sexuals i d’identitat de gènere, . El taller “I si el meu fill/a fos gai, lesbiana i/o transsexual?” per donar a conèixer l’homosexualitat femenina i masculina i normalitzar aquest fet.

Publicat per noreply@blogger.com (Carme García Lores) quan era 03/07/2009 a les 21:32

Una fulla voladora

Música!!


La música té l'immens poder de
posar de bon humor,
i també d'entristir,
de fer plorar,
de fer riure,
d'indignar,
de reaccionar,
d'enamorar,
d'unir,
de curar problemes,
de fer feliç.
De donar un sentit a les coses,
de desmuntar cors
i recol·locar ànimes.
De donar ales als llavis i fer somriure,
de moure cossos,
de deixar-te astorat,
de fer silencis sepulcrals
i tot sguit esclatar
en un mar d'aplaudiments,
de crits d'alegria,
d'euforia col·lectiva.
De tenir mil missatges,
per unes úniques paraules.

I sobretot, sobretot...

va per sobre de tot.

Publicat per Yasmina (noreply@blogger.com) quan era 03/07/2009 a les 19:00

Des de Maragu

El pòtol de La Garriga

Ah! La jove marquesa de La Garriga del Pingüí! Els seus cabells negres competien amb els seus ulls per veure quina part de la seva anatomia provocava més tremperes. De ben a prop els seguien les espatlles nues que insinuaven el més bell dels cossos, marc incomparable per al seductor mamellam que la cotilla no [...]

Publicat per Lluís Martí (intratable) quan era 03/07/2009 a les 12:40

dijous, 02/07/2009

Roger Garcia

Vicenç Ferrer, Premi Nobel de la Pau

Vicenç Ferrer és un sant amb arrels valencianes (la seva família era originària de Gandia). El passat 19 de juny va morir als 89 anys.
Els diaris l'anomenen el cooperant català, un filantrop (El País), l'intocable català (Vilaweb) ... Jo prefereixo qualificar-lo de sant en el sentit més popular del terme. Creients i no creients li donem un significat molt especial a aquesta paraula com a persona digna d'admiració i de ser imitada. "Persona molt virtuosa" , (diu una de les accepcions del DIEC). Una persona que ha dedicat la major part de la seva vida als demés, als més necessitats.
Durant la seva vida va rebre diverses distincions. L'any 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia . El 2000 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any 2001, la UNESCO el va anomenar Personatge destacat de la història del segle XX. I al 2008 va ser guardonat amb el Premi Català de l'Any pels lectors d'El Periódico. Al 2009 el Govern espanyol li va atorgar la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil. Fins i tot va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau.
Però el millor premi que, segurament, ha obtingut, és la mirada de cents de milers d'ulls de les persones que varen passar per casa seva els dies posteriors a la seva mort, ulls que, amb la mirada fixada a l'horitzó, es movien entre les llàgrimes incrèdules per la pèrdua del seu mestre i l'admiració més pregona envers una persona que, vinguda de lluny, els havia donat tot el que tenia i més sense demanar res a canvi.
Ara és el moment de que la seva fundació rebi aquesta distinció tant important de reconeixement de la labor que ha fet i continua fent en favor dels més desafavorits.
Diverses institucions com la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya, el Senat , així com ajuntaments, partits polítics, diaris com el Periódico s'han unit a aquesta causa. I com no, al Facebook s'ha creat un grup amb la mateixa finalitat i ja compta amb gairebé 39.000 membres.
Aquest sant català, amb arrels valencianes és mereix que la seva fundació rebi el Premi Nobel de la Pau i crec que ho aconseguirem.

Publicat per Roger Garcia (noreply@blogger.com) quan era 02/07/2009 a les 19:00

HC Rubí Cent Patins

ELS 5 SPARATANS APUNT PER MARXAR AL MUNDIAL

Els 5 jugadors del HCR Cent Patins estant apunt per marxar cap amb la Selecció Espanyola al Mundial d' Hoquei Línia de Varese (Itàlia) del 5 al 12 de juliol. L’expedició marxa diumenge a les 9:35h amb direcció Madrid i d'allà marxaran a Malpensa (ITA) amb previsió d’arribar sobre les 14h. D'allà agafaran un autocar que els portarà a Varese on entrenaran el mateix diumenge de 18:15 a 19h.
La Selecció esta en el grup C i jugant la World Cup i l’objectiu d’aquest any es pujar a la TOP DIVION on hi han les potències mundials d'aquest esport.
El debut serà el dilluns 6 de juliol a les 11h contra japó i els partits seran els següents:

JAPÓ - ESPANYA (Dilluns 11h)
ESPANYA - BELGICA (Dimarts 10h)
AUSTRALIA - ESPANYA (Dimecres 11:30h)

Els jugadors seleccionats del Rubí son:
- Albert Margarit
- Ilde Olmedo
- Kilian Alfaro
- David Del Rosal
- Carles Benito

+INFO

Publicat per HC Rubi Cent Patins (noreply@blogger.com) quan era 02/07/2009 a les 19:00

Carlos Águila

LLei d'Educació una oportunitat perduda: LEC a Rubí






en aquest video queden clares les principals propostes que no queden recollides a la Llei d'Educació pactada per PSC-CIU-ERC. l'Opus Dei i altres escoles que segreguen per sexes, rebran subvencions públiques, les privades (concertades) continuaran cobrant als alumnes tot i que no sigui legal, amb les típiques "triquiñuelas" de fundacions... com passa a la nostra ciutat i consolidant la doble xarxa (pública-privada). Les escoles concertades no tindran les mateixes obligacions que les públiques, ni en el tema del tractament de la diversitat, ni amb les persones amb problemes físics o psíquics, i tantes altres demandes que ve reivindicant el professorat, en la seva majoria fart de les polítques d'educació del conseller Maragall.

Publicat per Carlos (noreply@blogger.com) quan era 02/07/2009 a les 16:45

Amunt i avall

Pica d'Estats

Dins de l'activitat d'ascensió als sotres dels Països Catalans de forma simultània me'n vaig anar cap a la Pica d'Estats (sostre del Principat).
El dissabte pugem a dormir al Refugi de Baborte. Sortim del pont de la Molinassa i arribant a la Cabana de Basello comença a fer un ventet fred que déu n'hi do. Arribant al refugi les mans estan 'tieses', però un cop a dins i abrigats tot millora. Sopem i a dormir.
L'endemà sortim cap al Coll de Baborte i baixem a la Coma dels estanyets de Sotllo, amb la majoria de llacs encara ben gelats. Per un fort pendent de neu, que ens obliga a calçar crampons, arribem a un collet i a tota cresta fins al cim del Sotllo. La vista de la Pica i el Montcalm és directa i espectacular. La tranquilitat, comparat amb la Pica, total.


Baixem al Port de Sotllo i a tota cresta altre cop fins al Verdaguer i la Pica, on fem les fotos amb 'l'equipació' oficial.
La baixada també per la cresta és molt ràpida. Des del Port de Sotllo desfem el camí normal de pujada fins que arribem altre cop al Pont de la Molinassa.

I a més hem aconseguit pujar els 47 sostres dels Països Catalans el mateix dia!!!
A la web del CER hi trobareu més informació

Publicat per Albert (noreply@blogger.com) quan era 02/07/2009 a les 15:00

Marta Ribas

la LEC, una oportunitat perduda


Finalment ahir es va votar al Parlament la Llei d'Educació (la LEC). Després de mesos d'esmenes, consultes, negociacions i d'obrir el text a la participació de la comunitat educativa (professors, pares i alumnes), el resultat ha estat decebedor. Ningú no podrà negar que la gent d'ICV-EUiA hi hem posat les millors de les intencions, per fer una bona Llei d'Educació per a Catalunya... però el PSC i ERC han preferit girar l'atenció cap a la dreta catalana (CiU), i pactar els temes essencials amb ells. El resultat, evidentment, no és acceptable per a nosaltres, i hi hem votat en contra.

Però és que el resultat tampoc no compta amb el suport de bona part de la comunitat educativa catalana !! I avui ens trobem que a la premsa que ens venen la LEC com una "llei de país". De quin país? Si no la recolzen ni els que l'han d'aplicar!!

Ahir va ser un dia trist... una nova oportunitat perduda... Però val més no ser pessimista.

Companys i companyes del món educatiu: amb una llei tan oberta com aquesta, tant "decretable" (molts dels aspectes importants s'enfocaràn a partir de decrets del govern), cal més que mai garantir que els pròxims governs de Catalunya siguin més que mai d'esquerres de debò.

O voleu arriscar-vos a deixar una llei com aquesta en mans de Convergència?

((Podeu llegir el discurs que ahir va fer al Parlament la portaveu del grup d'ICV-EUiA, Dolors Camats seguint aquest link))

Publicat per Marta Ribas Frías (noreply@blogger.com) quan era 02/07/2009 a les 13:30

Komotú 2003

Con tu ayuda podemos!!!

Amigo komoturiense,

Necesitamos tu ayuda para poder obtener un resultado digno en el concurso del diario 20 Minutos en el que participan numerosos blogs, en busca del galardón al mejor blog.

Vuestros votos serán importantes para lograr el objetivo, que no es otro que crecer día a día y darnos a conocer a todo el mundo.

Participad, y sobretodo comentad.

Muchas gracias por adelantado.

Publicat per noreply@blogger.com (Komotú) quan era 02/07/2009 a les 11:20

Altas y Bajas del Komotú2003


Según las últimas noticias el Komotú C.F. ha emitido un comunicado a todos los jugadores de la actual plantilla en que al parecer, les comunicaba la renovación por 1 año más de contrato y en otros casos la finalización de éste.
La temporada está prácticamente finalizada, y la organización de Valldorsala ya ha abierto las inscripciones para el año que viene.
Las nuevas tarifas son de 1700€ más equipación y pelota.





El club está interesado en saber con quien puede o no puede contar de cara a la próxima campaña.
Haste el momento sólo se ha confirmado la baja del defensa Jordi Ollé.
En cuanto se cierre el capítulo de renovaciones, el equipo rastreará el mercado en busca de alguna figura para completar la plantilla 09/10, una temporada en el que el objetivo del equipo debe ser copar la zona alta de la clasificación e intentar el asalto al ascenso de categoría.
En cuanto se vayan teniendo noticias de la situación de las renovaciones, renuncias y nuevas incorporaciones, aparecerá la información en el blog.





ALTAS
-


BAJAS
JORDI O.
-

INTERESAN
JORDI PRAT
AMIGO DE EDU
-
-



    Publicat per noreply@blogger.com (Komotú) quan era 02/07/2009 a les 08:57

    Fragments interiors. Bloc de notes i imatges de Carme García Lores, alcaldessa de Rubí

    Club Patinatge Artístic Rubí

    Examen certificat diumenge 5 de juliol a Mollet

    El pròxim 5 de juliol la nostra patinadora Paula Navarro s'examina de l'exàmen d'aptitud de certificat, la prova que dona accès a entrar en competició.

    P A T I N A D O R:  Paula Navarro
    P I S T A: Pavelló Municipal Riera Seca de Mollet
    A D R E Ç A: Rambla Pompeu Fabra, s/n
    M O N I T O R: Alex Bell
    D E L E G A T: A confirmar
    R O D E S: combinades amb blaves perquè rellisca.
    H O R A: 10 matí (és obligatori fer l'escalfament)

    Et desitgem molta sort .

     

     

    Publicat per janet (janetstrobe@gmail.com) quan era 02/07/2009 a les 05:42

    Una fulla voladora

    A vegades ets una mica absurd.

    Penso que et penses que jo encara vull estar amb tu.
    Crec que et creus que segueixo estant als teus peus.
    Imagino que imagines que si et busco és perquè et necessito.
    Hi ha una norma absurda regint-te
    que no permet a les persones del teu passat
    seguir estant vives en el teu present.
    I d’aquesta manera et perds grans coses.
    Apartes a manotades qualsevol possibilitat de comunicació.
    Per alguna raó estranya no confies en poder viure
    tots dos en el mateix món.
    Per mi és natural que les vides es creuin de tant en tant.
    I tu penses que és una situació artificial.
    Però escolta no és tan estrany.
    No és control,
    no és obsessió,
    no és amor,
    és simple i desinteressat.
    Ni busco,
    ni vull trobar.
    És tan senzill com no voler-te eliminar.
    Vulguis que no, vas ser important.
    Vols esborrar qualsevol rastre del passat.
    I jo fent-me teories que no tiren endavant.

    Publicat per Yasmina (noreply@blogger.com) quan era 02/07/2009 a les 00:30

    Amunt i avall

    Balaitus i la Gran Facha

    Aprofitant la festa major marxem cap a aquesta zona del Pirineu que tenim una mica abandonada.
    Carreguem l'armari i pugem fins al refugi de Respomuso, on muntem la tenda una mica allunyats de la gentada que està al refugi.

    Diumenge al matí sortim cap al Balaitus i en unes dues hores ens plantem sota la bretxa Latour. Tot i anar d'hora el merder d'una colla que tenim al davant és considerable: cordes, que si t'asseguro, que si tiro unes pedres, que si ara passo jo,no, tu... Amb una mica de sort aconseguim passar-los just a les clavilles de la paret i sense problemes arribem al cim. El dia és molt bo, tot i el ventet que fa, i gaudim d'unes vistes poc acostumades.
    La baixada també l'endevinem i sense massa problema anem desgrimpant la part superior de la bretxa fins que a l'altura de les clavilles fem dos ràpels de 30 metres que ens portem a la neu sense complicacions.
    La baixada fins al refugi acaba amb una bona gerra de cervesa.

    El dilluns, i ara més sols que la una, ens enfilem cap al cim de la Gran Facha. El dia no és molt bo, ha plogut a la nit, però mentre passen les hores es va arreglant. El cim és molt bonic i la grimpada per la cresta la fem sense problemes.


    Un cop a la tenda recollim tot, i enfilem de nou el camí de baixada cap a l'embassament de La Sarra on ens espera el cotxe per tornar a casa i veure els focs artificials de festa major.

    Publicat per Albert (noreply@blogger.com) quan era 02/07/2009 a les 00:03

    dimecres, 01/07/2009

    Des de Maragu

    L’elixir de llarga vida (V)

    Vaig disposar tots els ingredients sobre la taula del menjador juntament amb la garrafa de vuit litres buida. A través d’un embut vaig deixar caure el contingut de les quatre ampolles d’esperit de vi que la meva tieta m’havia donat aquell mateix matí. Tot i que a les instruccions no s’hi indicava cap ordre específicament, [...]

    Publicat per Lluís Martí (intratable) quan era 01/07/2009 a les 22:04

    Històries... de la yas...

    Parfois tu est un peu absurd.

    Je pense que tu penses que je veux encore être avec toi.

    Je crois que tu crois que je continue à être à tes pieds.

    J’imagine que tu imagines que si je te cherche c’est parce que j’ai besoin de toi.

    Il y a une règle absurde qui te régit

    qui ne permet pas aux personnes de ton passé

    de continuer a être vivantes dans ton présent.

    Et de cette manière tu perds tellement de choses.

    Tu écartes à coups de pied n'importe quelle possibilité de communication.

    Pour quelque raison bizarre tu ne confies pas en pouvoir vivre

    tous les deux dans le même monde.

    Pour moi c’est naturel que les vies se croisent de temps en temps.

    Et toi tu penses que c’est une situation artificielle.

    Mais écoute ce n’est pas tellement étrange.

    Ce n’est pas du control,

    ce n’est pas une obsession,

    ce n’est pas de l’amour,

    c’est simple et désintéressé.

    Ni je cherche,

    ni je veux trouver.

    C’est si simple comme ne pas vouloir t’éliminer.

    Tu le veuilles ou pas, tu as été important.

    Tu veux effacer toute trace du passé.

    Et moi je me fais des théories qui ne vont nulle part.

    Publicat per Yasmina (noreply@blogger.com) quan era 01/07/2009 a les 21:45

    La Poesía de Ofelio

    CALLE CANALEJAS ( 3ª Parte y última)

    RECUERDOS DE CEUTA ( 1.950 - 1.960 )

    Subiendo tres amplios y anchos escalones accedemos al Patio Diamante. Con el transcurrir de los años y la demolición de varias viviendas, ha ido surgiendo un amplio solar relativamente llano, que aprovechamos pequeños y mayores. Sobre la verde hierba surgida en el descampado, suelen las mujeres tender la ropa al sol. Las chicas lo aprovechan para jugar al corro o bien saltar a la comba. Las hay que hacen bailar el discóbolo e incluso practican el patinaje. No hace mucho tiempo atrás, en éste patio tenía su taller un tapicero que una noche de San Juan, hizo la mejor y más grande verbena con una enorme hoguera que los años no han sabido o podido mejorar. No faltó el muñeco de descomunales dimensiones que colgaba de un gran cable de acero que iba de un poste de madera del alumbrado electrico, hasta el balcón del primer piso del edificio situado en el interior del Patio. Fué todo un acontecimiento con participación de toda la calle. Era maravilloso contemplar al Juez Pardeza, junto a Jose Maria el carbonero, al abogado junto al industrial...........tomandose un vasito de sangría en perfecto hermanamiento . Incluso la simpática participación del sereno del barrio saltando la hoguera. ¡ Maravilloso vecindario !
    Para los chicos, el descampado se ha transformado en nuestro campo de futbol. Aquí rivalizan futbolisticamente hablando, los Adolfo, Mariano, Claudio, Andrés, Miguelín y un largo etcétera. ¡ siempre y cuando la pelota no provocase un conflicto en el que se tenía que salir huyendo !..........
    En el otro extremo del patio, justo antes de las escaleras que dan salida hacia la guardería de las monjitas del Hospital de la Cruz Roja y a la Huerta de Curro, está la casita de Leonardo, el pintor. Con él, su esposa Delfina y sus hijos Paquito, Manolín y Leonardo. ¡ Cuántas historias y recuerdos están latentes en éste Patio !
    Recuerdos como los de la tahona de doña Emilia a pocos metros de la salida del Patio y ya de nuevo en el tercer empinado tramo de la calle Canalejas. Cada noche perfuma todos los rincones con el aroma inconfundible del pan recién hecho. Aún no existen la Ufapance ni la Espiga de Oro. El pan artesano, el bollo, la telera o la molleta, es el diario tesoro de nuestro sustento.
    Llegando ya al final de la empinada cuesta, a la derecha, está el segundo gran patio, el Matres. Todos sus moradores forman una gran familia. Maribel es una de las chicas más vivaracha y bonita del Patio. El señor Leiva, conserje del colegio Lope de Vega, es el vecino de la bondad personificada. Otro vecino es Dúo, el portero del equipo de futbol de nuestra Ciudad. Las blancas casitas, adornadas con grandes macetas de coloridos geráneos y alguna que otra jaula portadora de alegres y cantores canarios o jilgueros, forman una armonía muy difícil de superar. Todo el Patio es un conjunto de luz, música y color.
    A partir de aquí, nos aproximamos al final de la calle y justamente en su único tramo llano. En el número 25, vive Miguel Martinez, chófer del Parque de Automóviles del Ejército, hombre alegre que siempre tiene la sonrisa, la broma y el chiste a punto. Su buén humor, se une a su gran corpachón y a su tremenda humanidad. En los dias de más penuria de agua ( que son muchos) , aparece con su camión-cisterna por la calle para paliar la escasez de tan necesario elemento. Se convierte así en el "angel protector" de todos.
    En el mismo portal tiene su vivienda el travieso Román. Un diablo de chiquillo capaz de las mil y una travesuras. Aunque su nombre es Francisco, todos lo conocemos como " Tupae". La palabra es consecuencia de su contestación cuando alguien le increpaba por alguna de sus travesuras.........él contestaba con su media lengua.........." me c.... en tu padre "......Paradojas de la vida, años mas tarde se convertirá en un excelente y servicial Policia Municipal de nuestra Ciudad.
    En éste mismo número de la calle, reside también Ubaldo Andrés Garcia, miembro de las JONS y que se proclamó Campeón de España de esgrima en la categoría juvenil y creo recordar que en la especialidad de florete. Otro vecino es Teteñe, miembro de la banda de música de La Legión.
    Avanzamos unos metros y a la izquierda dejamos el Colegio de Don Gabriel. El tercero situado en la misma calle. Un poco más y llegamos a la carpintería del señor Jimenez. Extraordinario carpintero y aún mejor persona. Sus hijos Guillermo, Adolfo, Mari, Carmela, son todos ellos unos chicos estupendos.
    Así llegamos al final de la calle. Un poco antes, a la derecha, está situada la vieja fuente donde cada noche se agolpan cubos y garrafas en hilera interminable en espera del escaso y rico elemento, que suele hacer su aparición bien entrada la madrugada entre murmullos de satisfacción de los que llevan ya varias horas de paciente y resignada espera. Éste es lugar de reunión y conversación. En espera del agua se habla y se comenta todo. Los chistes forman parte del menú diario-nocturno. Entre el bullicio de su gente, ponemos punto final a la calle. Hemos llegado a una encrucijada que forman el final de la calle Canalejas y el inicio de las calles Molino, Sevilla, la Huerta y las empinadas escaleras que bajando, bordean el Hospital de la Cruz Roja. Desde la altura que nos proporciona ésta espléndida atalaya, tenemos acceso a una maravillosa pespectiva de nuestra querida Ceuta. Sobre el fondo azul del Estrecho se divisa la bocana del Puerto. El Muelle Alfau y sus negras montañas de carbón de piedra. A la derecha, el impresionante Monte Hacho con su barroca fortaleza. Todo ello, confundido con el azul luminoso del cielo, saturan la retina de nuestros ojos. Es una magnífica panorámica de nuestra muy querida y amada Ceuta.
    Descendemos lentamente la calle, volvemos sobre nuestros pasos dejan atrás personas y rincones entrañables. Un extraño sentimiento nos recorre. Es algo muy especial que no tiene sencilla explicación. Hay que vivirlo.
    Así es la calle Canalejas, así es su ambiente, así es su gente. Así era hace ya..........mucho, muchísimo tiempo..........

    FIN

    Publicat per Ofelio (noreply@blogger.com) quan era 01/07/2009 a les 21:38

    Club Patinatge Artístic Rubí

    Gorra per entrenaments

    altRecomanem als patinadors que portin gorra durant els entrenaments perquè estan entrenant a ple sol d'estiu i poden agafar marejos.

    D'altra banda dir-vos que sinó esteu registrats no es pot obrir el document d'horaris perquè la web no està del tot finalitzada. Us adjuntem un link perquè els podeu veure al menys desde el vostre ordinador.

    HORARIS

    Preguem disculpeu les molèsties de canvis de pista però no hem pogut fer més amb l'ajuntament.

    Recordeu que:

    dilluns-dimecres i divendres s'entrena a ca n'alzamora

    dimarts i dijous a la pista del Montessori

     

    Publicat per janet (janetstrobe@gmail.com) quan era 01/07/2009 a les 20:01

    El puzle de les hores

    Conciliació i absentisme laboral

    Sembla que la taxa d’absentisme es redueix fins a un 30% en les empreses que posen en marxa polítiques de conciliació de la vida personal i laboral, segons un estudi elaborat pel Departament de Treball de la Generalitat en col·laboració amb l’IESE, “Experiències en organització del temps de treball a les empreses de Catalunya”. L’estudi [...]

    Publicat per marlobato quan era 01/07/2009 a les 19:57

    Una fulla voladora

    Des de Maragu

    Sabates

    Portem dos dies a Sevilla. Em passo els matins caminant sol mentre la Rose assisteix al congrés i em fa mal el peu dret. Avui m’he aixecat més tard i ara estic tancant la porta de l’habitació. Aquest cop quan surto de l’hostal giro a la dreta i no a l’esquerra com les altres vegades. [...]

    Publicat per Lluís Martí (intratable) quan era 01/07/2009 a les 14:00

    David Garcia

    Joan Ridao

    El FROB i les competències

    El fons de reordenació bancària del govern espanyol té més a veure amb l'intent de l'Estat de controlar les caixes que amb la garantia de solvència de les entitats i posa en perill el model de caixes català, un model d'arrelament i d'èxit que compleix els objectius de funció social i d'equilibri territorial.

    En primer lloc, perquè s'obre la porta a la seva privatització, en permetre que els bancs adquireixin quotes participatives, i en segon lloc, perquè passa per sobre de les competències de la Generalitat en cas de fusions que exigeixin la intervenció del Banc d'Espanya, fet que elimina la capacitat de veto de la Generalitat.

    Tot plegat és un intent de centralitzar el poder de les caixes i de diluir la presència del poder polític en el si d'aquestes entitats. No podem pagar justos per pecadors, perquè no és el mateix cas el de Caja Madrid, que els de les entitats catalanes.

    Davant aquest fet, Esquerra no convalidarà el Decret llei i ha demanat al Govern de la Generalitat que estudiï la interposició d'un conflicte de competències al Tribunal Constitucional.

    Publicat per Joan Ridao quan era 01/07/2009 a les 11:39

    Komotú 2003

    Gran cena final de temporada



    Ayer, los miembros del Komotú, con algunas excepciones, celebraron la cena final de temporada en el bar Los Camioneros. El ambiente veraniego y post-Festa Major se notaba en el ambiente y la planificación de la próxima temporada empezó a estar en boca de todos.


    Posibles altas, posible bajas, posibles cambios en la dirección técnica del equipo y aspectos de diversa índole se trataron entre bocadillos, bravas y pinchos.


    En su afán de dar un toque ceremonial al evento, el webmaster Daniel con la colaboración del webmaster Juan Antonio, repartieron los galardones de la temporada 2009-2010.


    Los premios otorgados y otros pendientes de otorgar por las ausencias fueron los siguientes.


    Mejor Jugador de la Temporada - EDU PRAT

    Mejor Portero - EDU PRAT

    Mejor Defensa - ERIC FERRER

    Mejor Centrocampista - RAUL ROMERO

    Mejor Delantero - SERGI

    Mejor Pasador - RAMON CASAS

    Mejor Compañero - RAUL ROMERO - MARC TUSET

    El peor Compañero - JORDI OLLÉ - NORBERTO

    El más protestón - MARC TUSET

    El más tarjeteado - MARC TUSET

    El más sucio - JAVIER ALONSO - JORDI OLLÉ - SERGI (otorgado a Javii por ausentarse los otros dos competidores)

    El más cariñoso - JAVIER ALONSO

    El más pasota en el campo - HECTOR

    El más entregado en el campo - RAUL ROMERO

    ¡Pata de palo! - JORDI SANCHEZ

    El más bocazas con los compañeros - NORBERTO

    El que peor conserva la equipación - RAUL ROMERO

    Webmaster favorito - DANIEL GARCIA

    El más Fan - JUAN ANTONIO









    Estos han sido los galardones, esperemos que todos los ganadores se lo tomarán a broma que es lo que se pretendia. Además el blog ha recibido una nota de 8 por la mayoría de los integrantes del equipo.


    Los Webmasters os agradecemos la votación e intentaremos que ese ocho sea una nota superior el próximo año, aunque siempre os pediremos mayor colaboración con vuestros, siempre bien recibidos, comentarios.

    P.D: "elBlog 8 - Juan 0"


    Publicat per noreply@blogger.com (Komotú) quan era 01/07/2009 a les 10:00

    Pseudolog.com

    dimarts, 30/06/2009

    Fragments interiors. Bloc de notes i imatges de Carme García Lores, alcaldessa de Rubí

    Ryszard Kapuscinski

    Llega el verano y hay más tiempo para descansar con un buen libro. Para buscar otras obras de autores que sabes que son una garantía de viajes. Viajes a lo desconocido, en el tiempo, en los paisajes o en las vivencias. Ese es el caso de Ryszard Kapuscinski. En unos días iré a la caza de otra de sus obras para deleitarme con sus libros de viaje-vivencias-periodismo.

    Fotos: CGLores (Vilnius, 2008)

    El primer libro que cayó en mis manos de Kapuscinski fue El Imperio, un relato de recuerdos y viajes por la Unión Soviética, que abarca un amplio período temporal, que va de 1939 a 1993. En realidad el libro está dividido en tres partes: Primeros encuentros (1939-1967), en que habla de la entrada del ejército soviético en su ciudad, Polesie (en ese momento Polonia y actualmente Bielorrusia) y otras incursiones por territorio soviético. Esta parte es, para mí, la más impactante, porque está cargada de recuerdos y sentimientos que se te pegan a la piel.
    La segunda, A vista de pájaro (1989-1991), explica algunos de sus viajes por zonas del Imperio soviético, que estaban fuera de las rutas oficiales y conocidas, cuando ya era palpable el derrumbe del Imperio comunista.
    La tercera, Suma y sigue (1992-193), es una recopilación de reflexiones, opiniones y notas de sus viajes y encuentros por diferentes partes de la Unión.

    Kapuscisnski nos cuenta como vivía la gente en el territorio de la Unión Soviética, en un intento de atrapar las historias y las memorias de esas personas, antes de que el tiempo y la distancia cubran la realidad con la neblina del olvido.

    Para mí ha sido uno de los libros que te dejan huella permanente en la memoria.



    Por si queréis hacer una pequeña cata de su relato, aquí tenéis unos párrafos de la primera parte: Primeros encuentros (1939-1967)

    “El primero en desaparecer de la clase fue Pawel. Como se aproximaba el invierno, el maestro dijo que seguramente se había resfriado y había tenido que quedarse en cama. Pero Pawel tampoco vino al día siguiente, ni durante la semana siguiente, y entonces empezamos a sospechar que ya no volvería. Unos días más tarde vimos que el primer pupitre, donde se sentaban Janek y Zbyszek, estaba vacío…En otras clases, también iban desapareciendo niños. Ya ni siquiera preguntaba nadie por qué no habían venido o dónde estaban. La escuela se quedaba cada vez más desierta. (…)
    Un buen día desapareció el maestro. Llegamos a la escuela como de costumbre antes de las ocho y cuando, al sonar el timbre, ocupamos nuestros pupitres, en la puerta vimos la figura del director, el señor Lubowicki. Niños, dijo, machaos ahora a vuestras casas y no volváis hasta mañana; a partir de entonces os dará clase la nueva maestra. Por primera vez desde que se había marchado mi padre sentí un espasmo a la altura del corazón ¿Por qué se habían llevado a nuestro profesor? El señor profesor estaba siempre nervioso y a menudo se asomaba a la ventana. Decía: Ay, niños, niños y movía la cabeza. Siempre estaba muy serio y muy triste. Era bueno con nosotros, y cuando algún alumno balbuceaba leyendo a Stalin, no le reprendía, sino que a veces incluso esbozaba una leve sonrisa.
    Regresé a casa hundido. Cuando atravesaba las vías férreas, oí una voz conocida. Alguien me estaba llamando. En la vía muerta había unos vagones y en ellos la gente destinada a la deportación. La voz me llegaba desde allí. Miré en aquella dirección y en la puerta de uno de los vagones vi el rostro de nuestro profesor. Me hacía señas con la mano. ¡Dios mío! Eché a correr hacia él. Pero en un abrir y cerrar de ojos me alcanzó un soldado y me propinó un golpe en la cabeza tan fuerte que caí de bruces. Aturdido por un agudo dolor, empezaba a ponerme en pie cuando él levantó el brazo con un gesto amenazador de un nuevo golpe, pero ya no volvió a pegarme, sino que se puso a gritarme que me fuera al demonio. Y me llamó hijo de perra. (…)
    Los vagones estaban llenos de gente destinada a partir en cualquier momento ¿Adónde? Los mayores decían que a Siberia. Yo no sabía dónde quedaba aquello, pero por la manera en que pronunciaban la fatídica palabra intuía que inspiraba miedo el mero hecho de nombrarla.
    No vi a mi maestro, debía de haber partido ya hacía días: los transportes salían uno tras otro. Muertos de miedo al tiempo que devorados por la curiosidad, permanecíamos ocultos entre los matorrales con el corazón en un puño. De la vía muerta nos llegaban gemidos y llantos que por momentos crecían en intensidad; partían el alma. Carros tirados por caballos iban de un vagón a otro. La gente de los vagones depositaba en ellos los cadáveres de los que habían muerto de frío y hambre durante la noche. …”

    Ryszard Kapuscinski: El Imperio. Barcelona, Anagrama, 1994

    Publicat per noreply@blogger.com (Carme García Lores) quan era 30/06/2009 a les 20:08

    La petjada de Rubí

    Les temperatures màximes i mínimes s'enfilen a Rubí. Demà encara més

    Segurament aquesta darrera nit haurà estat una de les que més ens ha costat poder dormir. Després de la festa Major, ara toca tornar a la vida habitual, i seguir els horaris habituals. Aquesta nit, però, el temps ens ho ha posat difícil. Aquesta nit la temperatura ha estat ja molt alta, amb valors que a les 12 de la nit eren de 24º i que han anat baixant fins arribar a la mínima del dia, registrada a les 7.45h del matí, on el termòmetre marcava 21.1ºC. La màxima del dia s'ha registrat a les 15.42h, amb 34.5ºC, segons informa Meteorubí.
    Aquestes temperatures altes continuaran durant els propers dies i estan previstes fins divendres. Per això, el Servei Meteoròlogic de Catalunya ha difós avui un avís alertant d'aquesta situació, destacant l'enfilada de màximes i mínimes durant aquests dies, i que podria ser perillós per a les persones més sensibles. Els serveis mèdics estan avisats, així com també l'Ajuntament de Rubí. L'Ajuntament també informa al seu web municipal amb una sèrie de consells enfront les situacions d'onada de calor.

    Publicat per Sóc rubinenc! (noreply@blogger.com) quan era 30/06/2009 a les 17:00

    A través de mis gafas

    Fin de Fiesta

    Con el esperadísimo Piromusical, ayer terminó la Fiesta Mayor 2009 de Rubí. No voy a dar un veredicto sobre los fuegos porque cada año me parecen mejores que el anterior, así que no puedo dar una opinión objetiva.

    Pero sí que estos fuegos dejan un regusto amargo en mucha gente, aquellos que viven la fiesta a tope saliendo cada día y recorriendo miles de veces el tramo entre l'Escardívol y el párking del I+D, siguiendo la Ruta de la Fiesta.

    Para mí han sido unos festejos raros. Empezaron el día de mi último examen y confieso que no he tenido la cabeza en mi sitio durante estos días. Estoy más pendiente de lo que ocurre en Terrassa que no de lo que ocurre aquí mismo, por motivos obvios. Me juego el futuro en ello. Los comentarios del post anterior me han ayudado a ver las cosas con varias perspectivas y a pasar de la "desesperación" a la "esperación". Es como cuando estás arriba del todo del Hurakán Condor de PortAventura y esperas a que el puto operario te suelte.

    Ahora, pasada la "euforia" de la Fiesta Mayor, el calor me chafa y consigue no hacerme leer ni una sola línea y que haya tenido la gran idea de pasarme de nuevo el Pokémon Plata (sí, cada vez estoy más hundido en El Pozo). Digamos que me trae buenos recuerdos después de no haber tocado mi añeja Game Boy Color desde hace por lo menos cuatro años. Lo increíble es que siga funcionando.

    ¿Por qué sigo dándole al mismo juego que hace cinco años? No tengo trabajo. Aquellos lugares donde dejé el currículum me lo recogieron con una sonrisa para meterlo en la trituradora de documentos cuando me di la vuelta; y en cuanto a las ETT's, supongo que tienes que estar todo el día encima de ellas para que te informen de algo. Mañana iré. Nota mental: tengo que acordarme de llamar al teléfono ese para que me den hora para renovar el DNI. ¡Qué palo!

    Poco más a contar. Estoy atrapado entre Terrassa y Londres, entre mis estudios y mis vacaciones, partido en dos mitades que sólo coinciden en que quieren que pasen los días y las cosas lleguen a una resolución. Sea la que sea.

    Vaya mierda de verano. Viva el verano.

    [CANCIÓN DEL DÍA = "Hands of Time" de Groove Armada, incluída en el álbum "B.S.O. Collateral."]

    Publicat per Daniel Alarcón (noreply@blogger.com) quan era 30/06/2009 a les 14:30

    Al rojo vivo

    Augmenta un 143% el nombre d’usuaris de la Deixalleria Mòbil


    El nombre d’usuaris del servei de Deixalleria Mòbil a Rubí ha augmentat en un 143% en els últims sis mesos. La implantació d’un segon vehicle a finals del 2008 ha permès aquest augment, que ha implicat que l’hagin utilitzat 4.660 usuaris entre els mesos de novembre de 2008 i abril de 2009, davant dels 2.275 usuaris registrats en el mateix període de l’any anterior.

    Durant el mes de novembre de 2008 es va posar en marxa una segona deixalleria mòbil que, juntament amb la que hi havia en servei des de 2005, es passava a implantar a tot el terme municipal amb un nou concepte de servei: “Tens una cita amb la deixalleria”.

    El nou servei de deixalleria mòbil va passar de tenir 12 punts de parada, a tenir-ne 75, 43 emplaçats en la zona del nucli urbà i de 50 minuts d’aturada i 32 parades distribuïdes per les urbanitzacions i de 20 minuts de durada. La freqüència de pas per cada parada és setmanal. Els pals de parada aporten informació sobre el dia de la setmana i horari de la parada, materials que es poden dur a la deixalleria mòbil, altres punts i hores de parada, etc. oferint cobertura a tota la ciutat.

    Publicat per Jordi Peiró (noreply@blogger.com) quan era 30/06/2009 a les 14:36

    Suelta en paz a mi purra

    No se porque ( porque estoy chalá perdia ) pero me siento muy identificada con el dead space.Siempre encuentro la manera de comparar mi vida con el juego (buah...eso SI a sonado a loco ) ya lo he hecho en otras ocasiones,cuando veia mi cuerpo cambiar poco a poco y conseguir "cosas nuevas y mejoradas" como rodillas,costillas (mi ultima adquisicion son esa especie de jorobicas extrañas que salen

    Publicat per BUG (noreply@blogger.com) quan era 30/06/2009 a les 12:15

    Batecs des de la red

    DESPRENDIMENTS A UNA FAÇANA

    A les 11.50 hores s'han produït uns desprendiments en una façana de la Carretera de Terrassa a l'alçada dels números 80-82. La Policia Local ha tallat momentàniament el trànsit, s'han limitat l'accés a la zona, mentre els bombers realitzaven les tasques oportunes per evitar que diversos trossos caiguessin a la via pública.

    Publicat per rosalopez66@gmail.com (Rosa López) quan era 30/06/2009 a les 10:13

    Laura y punto

    unos dias de fiestas en el pueblo







    Estos dias has sido las fiestas del pueblo,nada nuevo, pero éste año creo que las niñas las disfrutaron mas
    Fuimos tambien a ver las fiestas del pueblo de al lado que casualmente coinciden con las del nuestro y la verdad la feria de artesanos fue muy bonita y algo mas original que la nuestra.
    Bueno me acabo de levantar y estoy algo espesa os cuelgo unas fotos de las enanas y espero pronto poner algo interesante que me ronda la cabeza.

    Publicat per laura (noreply@blogger.com) quan era 30/06/2009 a les 07:15

    dilluns, 29/06/2009

    El botijo impávido

    Fotos de l'afició

    BOTIJO CREW - YOU'LL NEVER DRINK ALONE

    Homenatge als valents que ens han donat suport i ens han suportat
    sense caure en el sopor.


    Supporters Botijo - Secció Tarragona - Botijo Crew
    (Bé, també hi ha en Lluís, president de la penya de Rubí)


    Celebració als voltants de l'estadi.

    La cigala del Manelic.



    BOTIJO TV


    Celebració a Caneletas


    Publicat per El hombre pez rosa (noreply@blogger.com) quan era 29/06/2009 a les 22:15

    14va Jornada de Liga (4ta Temporada)

    14va Jornada de Liga (4ta Temporada), 13-6-09.

    CASTELLERS DE TERRASSA 3-4 BOTIJO FC

    Botijo FC, You'll never drink alone.



    Dijo Juvenal que la integridad de un hombre se mide por su conducta, no por sus profesiones. Y es que si bien es cierto que el Botijo no destaca por la profesionalidad en los lares del balompie, si destaca en su conducta. Conducta de hombres valientes, de veteranos en mil derrotas que jamás se rinden. Conducta victoriosa en su esencia, y pese a que esta no ha sido la mejor de las temporadas, ha quedado patente aquello que hace fuerte al club. La gallardía ante la adversidad.
    Por que sople de donde sople el viento, el Botijo es un árbol robusto que no se tuerce ante nada ni ante nadie. Cierto es que no todos los frutos son comestibles, y estos son los que abandonan el árbol para saludar al suelo. Pero cierto también es que el Botijo, al igual que el almendro en primavera, muestra en todo su esplendor cientos de bellas flores que enrojecen de envidia a la mismísima Venus. Flores que en el futuro serán frutos de dulce néctar.
    Ya la semilla se ha extendido llevada por los treinta y dos rumbos de la rosa de los vientos. Germinando en tierras tan dispares como Tarragona, Zaragoza, Ibiza o Madrid.
    Porque tal vez el triunfo se nos resiste, pero la gloria es nuestra hermanos botijeros.
    La gloria de pertenecer al mayor de todos los equipos. Porque no solo somos un equipo, somos mucho mas.

    Ha sido una honra impagable haber lidiado un año mas a vuestro lado. Alzo con orgullo mi copa, y repito aquello que ya dije antaño, ¡Gloria a vosotros hijos de Rubí! Vuestra gesta sera cantada de aquí al final de los tiempos, vuestra gloriosa estirpe recordara con orgullo semejante hazaña y gritara a los elíseos: -¡Yo desciendo de los nobles botijeros que arrancaron de los brazos del Hades la gloriosa victoria que nos había robado!

    Salud y prosperidad a todos de parte de vuestro capitán.





    Publicat per El hombre pez rosa (noreply@blogger.com) quan era 29/06/2009 a les 22:15

    Des de Maragu

    L’elixir de llarga vida (IV)

    Hi havia ingredients fàcils d’aconseguir i n’hi havia de difícils, per no dir impossibles. D’acord, creia que n’hi havia d’impossibles. Però com sempre, estava equivocat. De totes maneres vaig començar pels fàcils. L’element bàsic era l’esperit de vi i sabia que la meva tieta en comprava per a fer mistel·la, segons la recepta de la [...]

    Publicat per Lluís Martí (intratable) quan era 29/06/2009 a les 22:00

    Club Patinatge Artístic Rubí

    Bar Festa Major 2009

    altAquest any  el bar de la Festa Major ha estat un gran èxit.
    Hem de donar les gràcies a tots aquells que ens heu ajudat i col·laborat de tot cor, i més quan molts dels pares i mares  que heu participat no coneixíeu ben bé el que és el nostre Club,  tot i així, ens heu donat el vostre suport i confiança.

    Publicat per angels (mangeru@gmail.com) quan era 29/06/2009 a les 18:10

    Final interclub 2009

    altEl cap de setmana passat 27/28 de juny  els 7 patinadors/es que van quedar classificats per la final d'interclubs van competir amb la resta de clubs de les quatre zones intercomarcals de Barcelona.

    Publicat per angels (mangeru@gmail.com) quan era 29/06/2009 a les 18:05

    Horaris mes de juliol

    altAnnexem els horaris del mes de juliol encara que el dia 30 de juny, dimarts, ja comencen aquests horaris nous.
    Us recordem que aquests horaris són exclusivament pel mes de juliol amb motiu de la remodelació de la pista Francesc Calvo.

    Publicat per janet (webcparubi@gmail.com) quan era 29/06/2009 a les 17:28

    HC Rubí Cent Patins

    8 SPARTANS AMB LA SELECCIÓ CATALANA A PRAGA

    El Seleccionador Català de HL ja ha donat a conèixer la llista de jugadors que formaran part de la Selecció Catalana per anar al torneig Internacional de Praga (Prague Roller Hockey).
    Jordi Argullós a seleccionat a 8 jugadors del Cent Patins concretament:

    - Joan Palau
    - Jeroni Diaz
    - Oriol Bachs
    - Albert Margarit
    - Kilian Alfaro
    - David del Rosal

    - Ilde Olmedo
    - Carles Benito

    El torneig, un dels més prestigiosos d' Europa, començarà el dia 15 de juliol i acabarà el diumenge dia 19 de juliol. El torneig hi participen un total de 16 equips de 9 països diferents i amb noms destacats com el Pardubice (CZE), Malmo (SWE) o Pharalampi (FIN). La competició es juga amb regles IIHF on hi trobem fora de joc, icing i porteries d'hoquei gel com a principals canvis.
    Catalaunya esta en el grup G i s'enfrontarà als equips:

    - Rhone Alpes (FRA)
    - Lotus Team
    - ITAK (SLO)

    Esperem que la selecció realitzi un bon campionat. Molta sort!!!

    Publicat per HC Rubi Cent Patins (noreply@blogger.com) quan era 29/06/2009 a les 18:23

    Pseudolog.com

    La paradoja de la plata y el bronce

    Hace mucho tiempo oí hablar de la paradoja de la medalla de plata y la medalla de bronce. Hoy pretendía explicarla brevemente en este post pero, sorprendentemente, la paradoja se ha desenrollado dando lugar a un montón de bonitas observaciones sobre los sistemas de eliminatorias deportivas.

    El resultado se puede leer a continuación:

    La paradoja original

    Cito textualmente:

    Se dice que “Las medallas de bronce se ganan y las de plata se pierden”. Hablando eso si, de los deportes de equipo con liguilla, semifinales y finales.

    Es cierto, para ganar la plata basta con llegar a la final y PERDER el partido, mientras que para el bronce, hay que ganar un último partido.

    La verdadera paradoja está en que al final, plata y bronce han ganado y perdido los mismos partidos, solo que la plata se consigue ganando semis y perdiendo finales y el bronce al revés…¿es lógico?

    Sobre las eliminatorias

    Un sistema de eliminatorias se basa en la suposición fundamental de que la operación ganar a es transitiva. Es decir, si A gana a B y B gana a C entonces suponemos que si A se hubiese enfrentado a C también lo habría ganado.

    Obviamente esto es falso, pero como nadie quiere admitir que los enfrentamientos (y por lo tanto las competiciones) se ganan o se pierden prácticamente por puro azar suele darse por bueno.

    En la imagen (olvidémonos por el momento de la parte gris) se pueden ver dos ejemplos típicos de eliminatoria con 8 equipos (A, B, …, H) y las fases de Cuartos de Final, Semifinales y Final representadas por 4, 2 y 1 punto de color naranja respectivamente.

    En el de la izquierda podemos ver una eliminatoria estricta, en la que los equipos que pierden son eliminados sin excepción y por lo tanto tan sólo quedan determinados el primer y el segundo puesto. En la de la derecha aparece una segunda “Final” que decide el tercer y el cuarto puesto. En ambos casos las lineas verdes representan victorias mientras que las lineas rojas representan derrotas.

    Eliminatorias Clásicas

    En la segunda imagen podemos observar cómo se cumple la paradoja de la medalla de plata y la medalla de bronce: El equipo que acaba en segunda posición ha ganado los dos primeros partidos y ha perdido el tercero mientras que el equipo que se lleva el bronce ha ganado el primero y el tercero pero ha perdido el segundo. Ambos han ganado y perdido el mismo número de partidos pero el que ha perdido más tarde se ve recompensado con la plata.

    Se puede argumentar que perder contra un equipo que ha llegado a la final tiene más mérito que perder contra un equipo que ha llegado a la semifinal. Sin embargo eso no siempre es cierto, ya que el segundo y el tercero pueden haber perdido contra el primero en ambos casos y tan sólo la suerte (y el orden en el que se emparejan los equipos en las primeras rondas) determina quien se lleva qué medalla.

    Eliminatorias completas

    Hasta aquí llega lo observado en la paradoja original, pero resulta que la cosa es peor de lo que parece.

    Si generalizamos un poco podemos imaginar un sistema de eliminatorias en el que los equipos que pierden se enfrentan a otros equipos que han perdido hasta conseguir clasificarlos a todos del primero al último.

    En la siguiente imagen (izquierda) podemos ver un ejemplo de dicha Eliminatoria Completa:

    Eliminatorias Generalizadas

    Es bonito observar que cualquier equipo puede llegar a cualquier puesto ganando y perdiendo los partidos adecuados de una única manera.

    Más interesante aún es fijarnos en la imagen de la derecha. En ella podemos observar lo que le va a pasar al equipo A (xD) en función de los partidos que gane o pierda. Gracias a esta imagen resulta sencillo darse cuenta de que para alcanzar el segundo, el tercero o el quinto puesto es necesario ganar y perder el mismo números de partidos (2 y 1 respectivamente).

    Esto es todavía más injusto que lo anterior ya que en este caso el equipo que quede en quinto lugar tendrá delante suyo al cuarto clasificado, que ha perdido más partidos y ha ganado menos. Además hay que darse cuenta de que es posible que el quinto sea mejor incluso que el segundo ya que si en la primera ronda le ha tocado enfrentarse con el campeón no podemos asegurar que el segundo le hubiese ganado ni siquiera suponiendo que ganar a sea transitivo.

    Conclusiones

    El orden en el que se emparejan los equipos en un principio es muy determinante en este tipo de competiciones. Por ello se suelen utilizar cabezas de serie basados en clasificaciones previas y otros tejemanejes por el estilo que aseguran que los mejores equipos (a priori) se enfrentarán en la parte final de la competición y obtendrán así unos puestos acordes con su calidad.

    Estructura Tetraédrica de las Eliminatorias

    No hace falta que diga lo injusto que es esto para los equipos modestos.

    Es evidente pues que este sistema es mucho menos fiable que, por ejemplo, una liguilla y por lo tanto es conveniente evitarlo siempre que sea posible. Y si lo que se necesita es un método rápido y fiable para clasificarlos a todos es recomendable usar variantes más sofisticadas como el sistema suizo.

    BOLAEXTRA: En la última imagen puede apreciarse mejor la estructura tetraédrica de las competiciones tipo Eliminatoria Completa.

    Además es interesante ver que los nodos de un mismo nivel son indistinguibles entre sí (se trata de una competición muy simétrica) y que las caras del tetraedro están formadas por árboles, dos de los cuales tienen por raíz un equipo mientras que los otros dos tienen por raíz un resultado.

    Toda esta estructura puede ser de ayuda para estudiar en más profundidad el sistema y sus peculiaridades.

    Publicat per Carlos Luna quan era 29/06/2009 a les 08:00

    diumenge, 28/06/2009

    RubíShow

    Voteu al No Concurs de Cartells de Festa Major


    És un exercici molt sa, el que fa cada any per la Festa Major el Centre Alternatiu Molí21. Convoca un concurs de cartells alternatius de la festa, on amb ironia s'hi exposen esdeveniments ciutadans de l'any, especialment de l'àmbit polític. Aquí teniu la mostra d'alguns dels cartells presentats. Podeu votar el que us agradi més anant aquests dies de festa a l'exposició que hi ha al carrer de Sant Ignasi, o a aquesta adreça d'internet: noconcurs2009.blogspot.com.
    N'hi ha de molt interessants, però a mi em fa molta gràcia la reinterpretació del quadre de les llances que us he reproduït aquí sobre.

    Publicat per John-John (noreply@blogger.com) quan era 28/06/2009 a les 06:56

    Des de Maragu

    Balla i balla

    No fa fred. Què és el fred? Com pot fer fred el 28 de juny (perquè ja no és 27, ara), per tard que sigui, si l’alcohol és l’amo i senyor i déu i satanàs i la mare que els va parir? I allà davant de l’escenari Ella balla i balla (i balla i balla), [...]

    Publicat per Lluís Martí (intratable) quan era 28/06/2009 a les 03:49

    dissabte, 27/06/2009

    Batecs des de la red

    FESTA MAJOR O FESTA I PROU?


    Divendres 26 va començar la Festa Major de Rubí i vam poder veure pels carrers a la Colla de Geganter de Rubí per alguns dels carrers de la ciutat.

    Després del Pregó de Rubí, cap a les 9 del vespre, els carrers i places es convertien en una gincana on l'atracció principal consistia a saltar cotxes per l'illa de vianants com s'observa a la fotografia.
    Un altre aspecte a destacar és el del Mocador 2009, que segons el programa de Festa Major es podia recollir a l'Oficina d'Informació de Festa Major i a l'estand de Ràdio Rubí, doncs tampoc hi havia a les 21.00 hores perquè segons la persona que era al taulell van venir els de l'Esbart i no en tenia. Visca la previsió i visca la festa.


    Publicat per rosalopez66@gmail.com (Rosa López) quan era 27/06/2009 a les 13:57