Si voleu més informació:
Dones en Xarxa de Rubí
Amancay
Dinamitzadora local Vallès Occidental
amancaydonesenxarxa@gmail.com
Publicat per noreply@blogger.com (Carme García Lores) quan era 08/02/2010 a les 21:09
Publicat per noreply@blogger.com (Carme García Lores) quan era 08/02/2010 a les 21:09
Publicat per Daniel Alarcón (noreply@blogger.com) quan era 08/02/2010 a les 14:46
Publicat per Yasmina (noreply@blogger.com) quan era 08/02/2010 a les 11:29
Publicat per alsaro_3@hotmail.com (Álvaro Salomón Rodríguez) quan era 08/02/2010 a les 11:22
Publicat per noreply@blogger.com (La vida continua) quan era 08/02/2010 a les 11:02
Publicat per noreply@blogger.com (La vida continua) quan era 08/02/2010 a les 08:08
PROGRAMACIÓ DE CINEMA V.O.
(febrer – març 2010)
FEBRER
Divendres 5
El secreto de sus ojos (Argentina) Dir.: Juan José Campanella
Benjamín Espósito no ha pogut esborrar de la seva memòria un crim succeït fa ja 25 anys. Decideix retrocedir i seguir un altre cop el fil de la història; recórrer de nou aquell passat d’amor, mort i amistat.
Divendres 12
El primer dia del resto de tu vida (França) Dir.: Remi Bezançon
Melodrama familiar que ens mostra cinc dies que han marcat la vida d’un matrimoni y els seus tres fills. Cada un d’aquest dies correspon a un dels membres de la família.
Divendres 19
Still Walking (Japó) Dir.: Kore-eda Hirokazu
Un dia d’estiu, una trobada familiar, la commemoració de la mort d’un dels fills després de 15 anys. La casa dels pares i el menú pràcticament resten inalterables, però els membres de la família sí que han canviat.
Divendres 26
Gigante (Uruguai) Dir.: Adrián Biniez
El vigilant d’un hipermercat està enamorat de la dona de fer feines de l’establiment. Des del seu lloc de treball la segueix amb les càmeres de vigilància instal•lades per el control de clients i treballadors.
MARÇ
Divendres 5
Si la cosa funciona (EE.UU.) Dir.: Woody Allen
Un estrany misantrop i una ingènua i impressionable jove, que a marxat de casa seva, es troben immersos en sorprenents i confuses situacions romàntiques quan els pares d’ella la van a buscar.
Divendres 12
Yo también (Espanya) Dir.: Álvaro Pastor i Antonio Naharro
Daniel, un jove sevillà de 34 anys, és el primer europeu amb síndrome de Down que ha obtingut un títol universitari. Enceta la seva vida laboral a l’administració pública on coneix a la Laura, una companya de feina.
Divendres 19
Toda la culpa es de mi madre (França) Dir.: Cécile Telerman
La família Célliers és com qualsevol altra família. Mady, mestressa de casa de 60 anys esplèndids, es passa el dia parlant malament de les seves filles i del seu marit Henry, ex director general, un home estrany que, des de la seva jubilació, sembla haver entrat en un procés de regressió.
Divendres 26
Celda 211 (Espanya) Dir.: Daniel Monzón
Juan, funcionari de presons, es presenta al seu nou destí un dia abans de la seva incorporació oficial. Pateix un accident minuts previs al inici d’un motí en el sector dels FIES, els presos més temuts i perillosos.
Publicat per noreply@blogger.com (Carme García Lores) quan era 07/02/2010 a les 22:26
Publicat per illavianants@gmail.com (Illa de Vianants) quan era 07/02/2010 a les 18:51
Publicat per Daniel Alarcón (noreply@blogger.com) quan era 07/02/2010 a les 18:03
Així com els últims no seran sempre els primers, els guanyadors tampoc no són sempre els millors, tot i que solen coincidir. Enguany, la guanyadora que va tornar amb més 'gaudís' sota el braç després de la 2a entrega dels Premis Gaudí de Barcelona-certamen que s'ha celebrat, per cert, en un context d'aigües (in)oportunament turbulentes pel que fa a la nova llei de cinema 50% en català- ha estat la jove i novell Mar Coll que, juntament amb tots els seus còmplices tècnics, va crear 'Tres dies amb la família': millor pel·lícula en llengua catalana, millor direcció i millor protagonista femenina, en reconeixement a la interpretació de Nausicaa Bonnin. L’actor Àlex Brendemühl ha rebut l'estatueta al millor protagonista masculí per la pel·lícula 'Les dues vides d’Andrés Rabadán', film guardonat també al millor actor i actriu secundaris, Andrés Herrera i Clara Segura. Sigui el que sigui el que hagi de ser amb la retransmissió del cinema en català, la producció i la realització han demostrat que, certament, podem portar el cap ben alt, malgrat les C(risis). Publicat per Poliédrica (carmensitata@gmail.com) quan era 07/02/2010 a les 16:07
Publicat per Poliédrica (carmensitata@gmail.com) quan era 07/02/2010 a les 16:05
Publicat per illavianants@gmail.com (Illa de Vianants) quan era 07/02/2010 a les 14:27

Publicat per Manolo Velasco (noreply@blogger.com) quan era 07/02/2010 a les 11:01
Publicat per biach (noreply@blogger.com) quan era 06/02/2010 a les 22:37

Publicat per Arés Tubau i Pomareda quan era 06/02/2010 a les 00:40
Publicat per Daniel Alarcón (noreply@blogger.com) quan era 05/02/2010 a les 18:51
Publicat per Pere (noreply@blogger.com) quan era 05/02/2010 a les 14:01
Publicat per Pere (noreply@blogger.com) quan era 05/02/2010 a les 13:55
Publicat per Pere (noreply@blogger.com) quan era 05/02/2010 a les 13:53
Publicat per noreply@blogger.com (La vida continua) quan era 05/02/2010 a les 11:11
Publicat per noreply@blogger.com (KOMOTÚ2003) quan era 05/02/2010 a les 10:37
Publicat per noreply@blogger.com (La vida continua) quan era 05/02/2010 a les 08:08
----------------------------------4-----2-------------------------------------- Todos a una, hasta el final!! Tocando el ascenso con la puntita de la mano!! Solo tres puntos más!! Este martes nuestros chicos no jugaron bien, ahí que reconocerlo, pero a pesar de eso suplieron el no estar finos del todo con ímpetu y un arrollador ritmo, que al equipo rival, Bar Mata, le pasó factura en los últimos minutos del encuentro. HABLEMOS DEL PARTIDO... El partido empezó como casi de costumbre, con nuestro hombres volcados al ataque y así se adelantó mediante Lara, al aprovechar un rechace a disparo de Marc. Con el resultado a favor empezaron las imprecisiones y el equipo cayó en un espiral de mal juego y de desorden. Fruto de ello Bar Mata empató, y luego se adelantó antes del descanso. En el segundo tiempo el equipo salió a buscar la igualada y tras muchos minutos de insistir y muchos disparos a la puerta rival, llegó el empate de pies de Ramón tras transformar un libre directo. A falta de 5 min y con el empate en el marcador, el komotú hecho el resto en busca de la victoria, y lo consiguieron mediante el indiscutible pichichi Marc y otro gol de Killer. Con el que se llego al resultado final. 1º Lara Aprovechó un rechace del meta para marcar. 2º Ramon Chutazo desde 20 metros que se introdujo con algo de fortuna. 3º Marc Se resolvió en el área y marco a pase de Rome. 4º Killer Finiquitó el partido al marcar tras taconazo de Marc. El Dandy: Lara Se nota que va a mas y eso nos gusta. El Guerrero: Juan, corrió, saltó, se desgañitó, luchó, se peleó. La clase: Marc La habilidad en el gol y el taconazo en el de Killer de 10. El Killer: Killer Sigue sumando goles. El Héroe: Edu Enorme en sus intervenciones que salvo al quipo de la derrota. Media del partido: 7 |
Publicat per noreply@blogger.com (KOMOTÚ2003) quan era 04/02/2010 a les 22:55

Publicat per Carlos (noreply@blogger.com) quan era 04/02/2010 a les 21:55
Publicat per noreply@blogger.com (Carme García Lores) quan era 04/02/2010 a les 20:01
Publicat per Alkimist4 (noreply@blogger.com) quan era 04/02/2010 a les 19:48

Herman Buhl al Broad Peak, el K2 al fons
Pelbe, el Nus Sense Fi, un dels vuit símbols de la sort, representa la inacabables cadena de la reencarnació i el caràcter fugaç del temps.Publicat per Albert (noreply@blogger.com) quan era 04/02/2010 a les 18:16
Publicat per noreply@blogger.com (KOMOTÚ2003) quan era 04/02/2010 a les 16:47

Publicat per illavianants@gmail.com (Illa de Vianants) quan era 04/02/2010 a les 15:10
Publicat per Yasmina (noreply@blogger.com) quan era 04/02/2010 a les 11:43
Si el otro día hablaba de un libro de magia automática escrito en 1956 por un autor americano hoy toca hablar de otro mucho más cercano geográfica y temporalmente.
La Magia por Principios es un libro que publicó en 2008 Pedro Alegría. Como cualquiera que haya entrado alguna vez en Divulgamat sabe, Pedro Alegría es un matemático experto en magia automática de la Universidad el País Vasco.
En dicho libro se presentan 17 principios matemáticos (¿lemas?) que hay detrás de muchos juegos automáticos:
Todos los principios están aplicados a la cartomagia (magia con cartas) si bien muchos de los principios se podrían usar con otros materiales.
Cada capítulo comienza con una pequeña introducción histórica del principio a tratar (¿quién lo inventó? ¿donde se ha usado?…) y continúa con un puñado de trucos que hacen uso de dicho principio. Entre los más de 100 trucos explicados en este libro hay clásicos como el Arriba y Abajo de Vernon o creaciones de magos mediáticos como La Luna de David Copperfield. Todos ellos están explicados de manera clara y concisa.
BOLAEXTRA: Si alguien quiere hacerse una idea de que es lo que se entiende por principio matemático puede leer este post sobre el Principio de Kruskal que escribí hace algo más de dos años.
Publicat per noreply@blogger.com (La vida continua) quan era 04/02/2010 a les 08:00
Publicat per noreply@blogger.com (KOMOTÚ2003) quan era 04/02/2010 a les 07:56



Publicat per noreply@blogger.com (KOMOTÚ2003) quan era 04/02/2010 a les 07:31
Publicat per illavianants@gmail.com (Illa de Vianants) quan era 03/02/2010 a les 17:00
Publicat per noreply@blogger.com (La vida continua) quan era 03/02/2010 a les 11:02
Publicat per noreply@blogger.com (La vida continua) quan era 03/02/2010 a les 10:04
Publicat per noreply@blogger.com (Carme García Lores) quan era 02/02/2010 a les 21:31

Publicat per noreply@blogger.com (KOMOTÚ2003) quan era 02/02/2010 a les 11:40
Martin Gardner es, probablemente, el mejor divulgador de matemática recreativa que hay en el mundo. Lleva publicando libros desde mediados del siglo pasado y a sus 90 y tantos años sigue disfrutando de una mente realmente aguda y sigue regalándonos nuevos tomos.
Sus columna de divulgación matemática en Scientific American se recopilan en diversas antologías y son muy conocidas entre los aficionados al género pero hoy hablaré de uno de sus primeros y más peculiares libros: Mathematics, Magic and Mistery.
Mathematics, Magic and Mistery es un libro dedicado a la magia automática (self-working tricks) que es la rama de la magia que explota sucesos contraintuitivos (y pequeñas mentirijillas) para hacer creer al espectador que el mago está realizando complicadas operaciones (mentales o manuales) mientras que lo único que hace es aplicar metódicamente un determinado algoritmo.
The Royal Pairs
The magician removes the kings and queens from the deck. The kings are placed in one pile, the queens in another. The piles are turned face down and one placed on top of the other. A spectator cuts the packet behind his back. In a moment he brings forward a pair of cards and tosses them face up on the table. The prove to be a king and queen of the same suit. This is repeated with the other three pairs.
Method: When the two piles are formed, the magician makes sure that the order of suits is the same in each pile. cutting will not disturb this rotation of suits. Behind his back he simply divides the packet in half, then obtains each pair by taking the top card of each half. These two cards will always be a king and queen of the same suit.
La magia automática no debe confundirse con una de sus ramas, la matemagia, cuyos trucos suelen requerir el uso de operaciones matemáticas por parte del espectador. Para realizar magia automatica puede usarse cualquier material (dados, monerdas, cartas, cuerdas…) y no siempre la explicación que hay detrás del truco es matemáticas sino que muchas veces es, sencillamente, ingeniosa.
En el siguiente ejemplo tenemos un truco de matemagia que también es un truco de magia automática mientras que su variante sigue siendo automática pero ha perdido la componente matemática (¡a pesar de que el espectador puede pensar lo contrario!)
Which Hand?
An ancient trick using the values of coins is performed as follows. Ask someon to hold a dime in one fist, a penny in his other fist. Tell him to multiply the value of the coin in his right hand by eight (or any even number you wish to use) and the value of the other coin by five (or any other odd number you care to name). He adds the result and tells you wether the answer is odd or even. You tell him which coin is in which hand.
Method: If the number he gives you is even, his right hand holds the penny. If odd, it holds the dime.
Heat’s Variation
An amusing variation of this trick is given by Royal V. Heath in his book Mathemagic. In this version the spectator holds a penny in one first, a nickel in the other. Ask him to multiply the coin in his left hand by fourteen. After he has done this, tell him to do the same with the other coin. He then adds the two results and gives you the total. You meditate a moment, as though performing difficult calculations in your head, and tell him wich hand holds wich coin.
Method: The total he gives you has nothing whatever to do with the trick. You merely note which hand causes him to take longer time for his mental multiplication. It will naturally be the hand holding the nickel.
BOLAEXTRA: En el mundo de la magia automática raramente se necesita manipular con destreza las cartas o realizar algún trucaje llegando al punto de que muchos trucos pueden realizarse sin la intervención del mago. Esta facilidad para que el espectador repita el proceso en casa hace peligrar la ilusión y muchas veces se compensa mintiendo o manipulando el material secretamente en algún punto del truco. Así, el mago puede pedir datos irrelevantes como en la Heat’s Variations para poner al espectador sobre una pista falsa o preparar la baraja previamente como en The Royal Pairs para evitar que el espectador deduzca lo realmente automáticos que son estos trucos.
Publicat per noreply@blogger.com (La vida continua) quan era 02/02/2010 a les 08:26